Segur que ja saps que Domènech i Montaner és un dels màxims exponents de l’arquitectura modernista, juntament amb Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, entre altres. Domènech, però, no és només l’autor de grans obres de l’arquitectura, com Sant Pau o el Palau de la Música, que han estat declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. També va ser un polític destacat del seu temps, un gran divulgador de l’art romànic i professor a l’Escola d’Arquitectura.
La instal·lació museogràfica amb forma de drac que hi ha al Pavelló de Sant Salvador és molt més que una al·legoria d’una de les figures més presents al modernisme. És, sobretot, un homenatge a la figura de Domènech. Hi podràs veure tota la seva obra arquitectònica i, també, les aportacions que va fer a altres disciplines. En aquest article et volem descobrir 10 aspectes d’aquest geni que potser desconeixes.
Una família dedicada al món editorial
El seu pare, Pere Domènech i Saló, va ser un dels millors enquadernadors de la primera meitat del segle XIX. A la seva mort, Lluís Domènech, que tot just havia acabat els estudis d’arquitectura, va decidir ajudar al seu germà amb el negoci familiar. Va dissenyar cobertes de llibres, caplletres ornamentades i historiades, orles, ex-libris, guardes; també va retolar capçaleres per a revistes i diaris. Sota la seva direcció, l’editorial Domènech i Simón va editar la Historia General del Arte, amb una primera part escrita i il·lustrada pel mateix Domènech. La resta de volums van anar a càrrec de Puig i Cadafalch.
Apassionat de la història
Domènech va mostrar, al llarg de la seva trajectòria, un gran interès per la història i l’arqueologia. Els seus coneixements històrics els va aplicar en l’ornamentació de les seves obres arquitectòniques. Sant Pau n’és un clar exemple. El mosaic que decora els laterals del Pavelló de l’Administració, i que repassen la història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va ser dissenyat pel mateix Domènech, així com els escuts que es troben arreu del Recinte Modernista, que demostren el seu domini de l’heràldica.
Els Jocs Florals i l’Ateneu
Des de ben jove, Lluís Domènech i Montaner va involucrar-se en dues de les manifestacions cabdals del catalanisme cultural: els Jocs Florals i l’Ateneu barcelonès. En el primer cas, hi assisteix des de molt jove. El 1878 publica a l’editorial familiar el poema guanyador, l’Atlàntida de Jacint Verdaguer, i el 1895 presideix del Consistori dels Jocs Florals.
Pel que fa a l’Ateneu, en va ser soci des dels inicis de la seva vida adulta. El 1898 va ser escollit president per primera vegada, i va ocupar aquest càrrec durant set anys alterns, esdevenint la primera persona que ostentava el càrrec tantes vegades.
Un article fundacional sobre el modernisme
A més d’editor, Domènech va col·laborar en diversos mitjans. La seva publicació més afamada és l’article “En busca de una arquitectura nacional”, publicat el 1878 a la revista La Renaixença. Abans que la seva carrera arquitectònica s’enlairi, amb només 28 anys, Domènech escriu un article que s’ha considerat com el tractat fundacional del moviment modernista i que va posar Catalunya al centre del debat europeu. En el text, l’arquitecte parla d’eclecticisme, que és, de fet, una de les principals característiques amb què s’ha descrit el modernisme. Tot passejant pel Recinte Modernista et pots adonar de la influència que hi ha d’altres estils, com el gòtic o el mudèjar.
El tour europeu
Domènech acaba els seus estudis a Madrid el 1873, i tot seguit emprèn un viatge per Europa que el portarà a Viena, Roma, París… Segons escriu el seu biògraf i besnet Lluís Domènech i Girbau a Domènech i Montaner, un home universal, l’arquitecte de Sant Pau considerava que el Palau Ducal, l’Alhambra i la Sainte Chapelle eren els millors edificis del món. Domènech no deixa mai d’estudiar i, per al projecte de l’Hospital de Sant Pau, emprèn un altre periple europeu per conèixer de primera mà les darreres innovacions en arquitectura hospitalària, com ara els blocs independents per evitar la propagació de les malalties infeccioses.
El diputat al Congrés, Domènech i Montaner
L’activitat política de Domènech comença de ben jove, als 18 anys. L’arquitecte va tenir un paper molt destacat a l’època: va ser un dels fundadors de la Lliga de Catalunya; més tard, va participar en la fundació de la Unió Catalanista de la que en serà president el 1892, amb Enric Prat de la Riba com a secretari. Aquell mateix any va tenir lloc la redacció de les Bases de Manresa. Fruit de les divergències polítiques, cap el 1900 es va fundar la Lliga Regionalista i Domènech va ser escollit diputat al Congrés durant dues legislatures.
Desencantat amb la política, decideix abandonar aquesta activitat per centrar-se en la seva carrera professional i els seus estudis.
L’estrès de construir futurs Patrimonis Mundials
Entre el 1897 i el 1910, Domènech construeix l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música i la Fonda Espanya. En aquest temps també projecta les cases Lleó Morera, Thomas, Fuster, l’Hotel de Palma i la Casa Navàs, entre altres projectes. Aquest ingent treball posa al límit a l’arquitecte que, en una carta adreçada al president de l’Orfeó Català, i recollida en la biografia de Domènech, confessa: “Em trobo en la impossibilitat, per prescripció dels metges, baix perill de la vida, d’assistir o prendre part en discussions (…) des de l’últim atac de cor que vaig sofrir (…)”
Dissenyar cases amb coneixement de causa
Domènech, a més de grans obres com el Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau, va projectar cases per a famílies burgeses. Segons explica el seu biògraf, Lluís Domènech i Montaner acostumava a conviure un cert temps amb la família que li feia l’encàrrec per conèixer els seus gustos i necessitats. Un costum, bastant insòlit, que va heretar el seu fill, Pere Domènech Roura. Per cert, la primera i la darrera casa que va projectar Domènech, la Casa Adela Domènech i la Casa Fuster, respectivament, es troben l’una al costat de l’altra, al Passeig de Gràcia.
Canet, el seu refugi
Tant la mare com la dona de Domènech i Montaner eren de Canet de Mar. Aquesta població del Maresme, que acull el Centre d’Estudis Domènech i Montaner així com la seva Casa Museu, va ser el refugi de l’arquitecte. Durant l’estiu, la família s’hi instal·lava, i Domènech anava i venia cada dia de Barcelona. Sempre viatjava en segona per no trobar-se amb coneguts i poder aprofitar els viatges per treballar al tren. Un dia, però, algú el va reconèixer i va voler-hi conversar. La resposta de l’arquitecte va ser bastant taxativa: “Escolti, que n’hi ha que treballem!”. Malgrat l’anècdota, Domènech era una persona propera i gaudia conversant amb els pescadors i els pagesos durant els seus passeigs per Canet.
L’Escola d’Arquitectura i la polèmica amb Puig i Cadafalch
Domènech i Montaner va estar vinculat a l’Escola d’Arquitectura durant 45 anys, des que va començar com a professor i va acabar sent-ne el director. Entre el 1901 i el 1906 va organitzar viatges amb els seus alumnes per conèixer l’arquitectura romànica. Els dibuixos i apunts recollits pels estudiants sembla ser que van ser utilitzats per Puig i Cadafalch per fer un llibre sobre l’art romànic. Domènech el va acusar públicament a un article a El Poble Català, l’any 1909. Les desavinences entre tots dos arquitectes, mestre (Domènech) i deixeble (Puig i Cadafalch), també tenien un caire polític.
La figura de Domènech i Montaner és fascinant i polièdrica. A la seva obra magna, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, pots conèixer més detalls de la vida i obra d’aquest genial home del seu temps. Vine a descobrir-los!