De l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau se n’han explicat moltes anècdotes, però la història que té darrere és llarga i plena de petites històries. En aquest article et presentem cinc curiositats sobre el Recinte Modernista que segur que ningú t’havia explicat abans
L’orientació de l’Hospital de Sant Pau respecte l’Eixample
El conjunt de pavellons de Sant Pau està orientat seguint una direcció desviada 45º respecte els carrers de l’Eixample. S’acostuma a atribuir aquest fet al menyspreu que sentia Domènech i Montaner pel projecte d’Ildefons Cerdà. Però el cert és que l’orientació obeeix únicament a la direcció dels punts cardinals. De fet, Domènech tenia en general una bona opinió del Pla Cerdà, i fins i tot el pren de referència per dimensionar les vies interiors del conjunt hospitalari.
Cap pavelló sense la llum del sol
Per assegurar unes bones condicions d’insolació a tots els pavellons d’infermeria, Domènech i Montaner els va separar la distància justa perquè no es fessin ombra entre ells, ni tan sols en aquells dies d’hivern en què el sol va més baix i les ombres són més llargues. Els espais resultants es van destinar a jardí. S’hi van plantar espècies d’obaga al costat sud, que està sempre a l’ombra, i de solana al costat nord, tot combinant plantes d’estiu i d’hivern perquè el jardí fes goig tot l’any.
Sant Jordi i Sant Martí, els sants més representats
Sant Jordi i Sant Martí són de llarg els sants més representats al Recinte Modernista: els trobem en relleus escultòrics a l’interior del Pavelló de l’Administració, i en mosaics a la seva façana posterior i al petit Pavelló de Sant Jordi. Aquesta profusió s’explica fàcilment en una institució dedicada a acollir malalts pobres, ja que a Sant Martí se’l representa compartint la seva capa amb un captaire, i a Sant Jordi lluitant contra un drac, encarnació de les malalties.
Un fill de Domènech perpetuat al Pavelló de Sant Rafael
El 1915, mentre s’estava aixecant el Pavelló de Sant Rafael (1914-1918), va morir un dels fills de Domènech i Montaner: Ricard Domènech i Roura, amb només 23 anys i la carrera de farmàcia tot justa acabada, víctima d’una broncopneumònia. Potser com a homenatge pòstum per perpetuar-ne la memòria, la imatge de Sant Rafael acompanyant Tobies que presideix la façana del pavelló –obra l’Eusebi Arnau– té els trets fisonòmics d’en Ricard.
La còpia de la còpia de la creu barroca original
La creu de terme barroca que es troba al centre dels jardins és una reminiscència de l’antic Hospital de la Santa Creu situat al Raval. No és la creu original, que segueix al seu lloc des del 1691, perquè quan l’Hospital es va traslladar definitivament, l’Ajuntament, que havia adquirit l’antic edifici, no en va permetre la retirada. Així que el 1931 se’n va fer una còpia. Aquesta, però, va ser destruïda el 1936, i després de la Guerra Civil es va reconstruir. Així doncs, es tracta de la còpia de la còpia de la creu original!
El Recinte Modernista amaga molts detalls com aquests entre la seva història, la seva arquitectura, i la seva decoració. Si vens, tindràs l’oportunitat de descobrir-ne molts més.