El proper divendres 7 de maig, a les 12 h, el Recinte Modernista participa a la Setmana d’Arquitectura amb una conferència en línia sobre l’àmplia recerca que Lluís Domènech i Montaner va fer abans de construir l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Sabies que el genial arquitecte va visitar o estudiar més de 240 hospitals d’Europa i els Estats Units per recollir les darreres innovacions de l’arquitectura hospitalària?
Miquel Terreu, arxiver de Sant Pau, ens convidarà a explorar alguns d’aquests establiments sense sortir de casa. En aquest article, destaquem 5 exemples d’hospitals que van inspirar l’obra de Domènech. Fes clic sobre les denominacions per comprovar les semblances!
Royal Naval Hospital, Stonehouse (Plymouth)
Construït entre 1756 i 1764, Domènech el considera un dels més antics exponents d’hospital de tipologia pavellonal. El complex consistia en 15 pavellons organitzats al voltant d’un gran pati central obert, i units per galeries semicobertes a la planta baixa. Deu dels pavellons, de tres pisos, estaven destinats a malalts amb una capacitat total per a 1.200 pacients, i la resta es destinaven a capella, dispensaris i personal. El seu arquitecte, Alexander Rowehead, el planificà d’aquesta forma per reduir el risc de contagi entre malalts, i perquè comptessin amb bona ventilació i llum natural; fou un disseny innovador i molt influent.
L’hospital va tancar el 1995, i actualment és un complex residencial.
És un típic exemple d’hospital pavellonal desenvolupat a França a la primera meitat del s. XIX. Aixecat entre 1839 i 1854 per l’arquitecte Martin-Pierre Gauthier, constava de tres pavellons de malalts de tres pisos situats a banda i banda d’un gran pati. Aquest quedava tancat amb els blocs d’accés, cuina i farmàcia en un extrem, i l’església i diversos serveis a l’altre. Galeries semicobertes resseguien el pati unint totes les dependències. Una novetat era la presència de petits jardins entre les diverses ales de malalts.
Si bé ha patit diverses modificacions i ampliacions des de la seva obertura, el Lariboisière segueix funcionant i encara se’n pot apreciar l’estructura original.
Johns Hopkins Hospital (Baltimore)
Aquest hospital fou construït entre 1876 i 1889 pels arquitectes John Rudolph Niernsee i Edward Clarke Cabot a partir del projecte del cirurgià John Shaw Billings. El conjunt consistia en 10 pavellons de malalts, units per galeries cobertes que els creuaven transversalment i els lligaven a la resta de dependències: administració, pensionats, cuina i residència d’infermeria. Altres edificis no estaven connectats, com la capella, dispensaris externs, serveis generals, etc.
La principal novetat, a banda d’unes dimensions majors, fou la desaparició del típic pati central tancat per galeries i edificacions per donar lloc a un ampli jardí obert on s’integressin els diversos edificis.
Ampliat en successives ocasions, segueix en actiu i és considerat un dels millors del món.
Construït el 1884, els seus arquitectes, Jules Bilmeyer i Jozef Van Riel, el van dissenyar segons la tipologia pavellonal d’influència francesa: en aquest cas, dos patis tancats, envoltats de galeries i edificis de serveis, dels quals es projecten vers l’exterior les diverses ales de malalts.
Tot i així, l’hospital belga innovà amb la presència d’un pavelló d’entrada i administració separat de la resta, i amb la forma rodona dels pavellons de malalts, pensada per a reduir angles on poguessin proliferar els bacteris, i per a millorar la circulació d’aire i la il·luminació.
El Stuivenberg ha patit diverses remodelacions i ampliacions al llarg del segle XX, si bé encara se’n poden apreciar l’estructura original.
Construït entre el 1887 i el 1890 sota a direcció de Hermann Blankenstein, s’organitza en pavellons aïllats. Com tants altres hospitals alemanys de l’època, la seva tipologia sorgeix de l’adaptació per a ús permanent dels hospitals de campanya formats per barraques aïllades de fusta, que es construïen en cas de brots epidèmics o conflictes armats, i es desmantellaven un cop complerta la seva funció.
Però el que més el caracteritza és sens dubte el fet de ser el primer hospital que s’equipà amb galeries subterrànies per a connectar els pavellons. Aquestes s’utilitzaven per a allotjar les instal·lacions d’aigua i calefacció, així com per a la circulació d’aliments, cadàvers, i auxiliars a recer del clima. Aquesta solució es considera l’antecedent de les circulacions tècniques dels hospitals actuals.
Molt malmès durant la 2a Guerra Mundial, l’activitat sanitària es va anar traslladant a una zona contigua a partir del 1966. Avui en dia és un complex residencial.
L’autèntica originalitat de l’Hospital que dissenya Domènech i Montaner no està tant en la concepció de solucions noves, sinó en l’enorme capacitat de l’arquitecte per adaptar les darreres innovacions a un model d’hospital ja consolidat, com és el pavellonal, configurant un conjunt coherent i d’una gran bellesa sota la forma d’un modernisme gairebé exuberant que no li resta funcionalitat.
En vols saber més? T’esperem el proper divendres 7 de maig, a les 12 h.