Aquest 5 de setembre celebrem 620 anys de la butlla papal que ratifica la fundació de l’Hospital de la Santa Creu, sorgit el 1401 de la unió de sis petits establiments medievals. L’Hospital va ser creat a iniciativa del Consell de Cent i el Capítol Catedralici per millorar els problemes d’administració d’aquests espais preexistents, que vivien fonamentalment de la beneficència. El pas dels anys acabarien configurant l’Hospital de la Santa Creu com el gran referent assistencial de Barcelona, assolint una rellevància social que aniria més enllà de l’atenció mèdica.
Papes, reis, facultatius, mecenes, infermeres… Són molts els personatges que han contribuït a fer de l’Hospital la institució que a dia d’avui coneixem. Més de sis segles després del seu naixement, fem balanç d’algunes d’aquestes il·lustres contribucions.
Martí l’Humà (1356-1410)
Comte de Barcelona i rei d’Aragó. Va impulsar la concentració dels hospitals de la ciutat en una única institució. El 17 d’abril de 1401, acompanyat d’altres membres de la família reial, va presidir la cerimònia de col·locació de les primeres pedres de l’edifici gòtic que s’alçaria a l’actual carrer de l’Hospital, al cor del Raval. Al llarg del seu regnat també li concediria diversos privilegis.
Pere de Luna, Benet XIII (1328-1423)
Ungit papa d’Avinyó amb el nom de Benet XIII, el 5 de setembre del 1401 va atorgar des d’aquella ciutat la butlla fundacional de l’Hospital. Aquest document, que s’afegeix a la tradició de concessions fetes a l’Hospital per reis i papes, li atorgava personalitat jurídica pròpia i en regulava el funcionament. En certs aspectes, segueix vigent a dia d’avui.
Felip II de Castella (1527-1598)
Rei de Castella i Aragó. El 25 de juliol de 1587 va concedir a l’Hospital el privilegi de l’exclusivitat de les representacions teatrals a Barcelona, fixant la base per a la construcció del Teatre de la Santa Creu (després “Teatre Principal”). Aquest atorgament era un més dels nombrosos privilegis concedits pels monarques per a proporcionar fonts d’ingressos a aquest hospital de beneficència.
Pau Ferran (m. 1649)
Cavaller i mecenes, rector de la Universitat de l’Estudi General. A la seva mort va deixar un llegat per a la construcció de la Casa de Convalescència de Barcelona, que es pot considerar la primera casa de rehabilitació del país. Al seu llegat s’hi va sumar el d’altres dames nobles de Barcelona: Lucrècia Gualba, Victòria Astor i Elena Soler.
Pere Virgili i Bellver (1699-1776)
Cirurgià militar. El 1760 va impulsar la fundació del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, construït prop de l’Hospital de la Santa Creu i inaugurat el 1764. Destinat a la formació de cirurgians militars i civils, aquesta institució va jugar en l’ensenyament de la medicina el paper de la Universitat absent, traslladada a Cervera des del 1717.
Emili Pi i Molist (1824-1892)
Metge psiquiatra i cirurgià. El 1857 va publicar un projecte mèdic per a la construcció d’un manicomi modern per a l’Hospital. Inaugurat el 1889, el nou Institut Mental de la Santa Creu era un dels equipaments de salut mental més moderns de l’Europa de l’Època. A dia d’avui, l’Institut Mental ja no existeix, però el Dr. Pi i Molist dona nom a una llar residència gestionada per l’Hospital al districte de Nou Barris.
Santiago Ramon y Cajal (1852-1934)
Metge i històleg. El 1887 es va traslladar a Barcelona per ocupar la càtedra d’Histologia creada el mateix any a la Facultat de Medicina de Barcelona, en aquell temps situada a l’Hospital de la Santa Creu. Durant la seva estada a la ciutat, hi va desenvolupar la seva teoria neuronal.
Cèsar Comas i Llaberia (1874-1956)
Metge radiòleg. A primers de febrer del 1896, dos mesos després que Röntgen hagués exposat el seu descobriment dels raigs X, va ser el primer investigador de l’Estat que aconseguí reproduir-ne la tècnica a l’Hospital de la Santa Creu. Associat amb el seu cosí Agustí Prió i Llaberia des del 1898, ambdós van contribuir a desenvolupar noves aplicacions de la radiació X a la medicina.
Pau Gil i Serra (1816-1896)
Banquer i mecenes. El 17 de setembre de 1892 va disposar per testament hològraf la liquidació de la seva banca per destinar-ne la meitat a la construcció d’un hospital modern a Barcelona. Aquest llegat acabaria donant lloc a la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Lluís Domènech i Montaner (1849-1923)
Arquitecte, humanista i polític. Un dels principals exponents del modernisme català, va projectar i executar parcialment l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’Hospital que va concebre, format per 48 pavellons aïllats enllaçats per una xarxa de galeries subterrànies, compatibilitzava un programa higiènic innovador amb una gran bellesa arquitectònica i decorativa.
Josep Trueta i Raspall (1897-1977)
Metge i cirurgià. El 1938 va publicar El tractament de les ferides de guerra, on va sistematitzar el que seria conegut com a “mètode Trueta”. L’obra fou fruit de la seva experiència com a cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau (Hospital General de Catalunya) durant la Guerra Civil i la seva formació prèvia en diversos centres de traumatologia d’Europa.
Adela Simon Pera (1919-1979)
Infermera. Formada a l’Escola Professional Nightingale, a l’Hospital de Saint Thomas de Londres, fou la introductora de la infermeria moderna a l’Estat. Entre el 1966 i el 1971 va reorganitzar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, substituint el model imperant de caràcter benèfic per un de basat en la professionalitat i l’autonomia en la gestió.
Josep M. Caralps i Riera (n. 1942)
Metge i cirurgià. Especialitzat en cardiologia a diversos hospitals nord-americans, el 1984 va dirigir l’equip que va fer, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el primer transplantament cardíac de l’Estat i el vintè del món. Entre el 1987 i el 1991 va ser el primer president de l’European Society for Heart Transplantation.