Durant molts segles, els metges es van basar en la seva experiència i en les explicacions del pacient per elaborar un diagnòstic de cada cas. Als anys vint, però, van aparèixer nous procediments científics que van començar a aportar informació objectiva per conèixer l’estat dels pacients. És aleshores quan neix la medicina tal com la coneixem a dia d’avui. Alguns d’aquests importants avenços estan recollits a l’exposició ‘Pacient i metge. De la narració a l’objectivitat’, que pots veure al Pavelló de Sant Rafael.
Es tracta d’una mostra coorganitzada amb el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya que dialoga amb l’espai de recreació històrica que hi ha instal·lada al mateix pavelló. L’exposició està dividia en tres àmbits que et traslladaran als diferents espais de l’hospital en què tenien lloc la detecció de les patologies i el seu posterior tractament.
La sala de l’hospital: buscant els signes de la malaltia
A la sala d’infermeria era on tenia lloc la relació entre metge i pacient. A més de les explicacions que podia donar el malalt, el professional explorava el cos i n’interpretava expressions fisiològiques. D’aquesta manera podia recavar dades gràcies a l’instrumental mèdic i portar un registre objectiu per ser compartit i estudiat amb altres facultatius.
Una d’aquestes innovacions, que va començar a implementar-se a principis del segle XX, van ser els rajos X. El primer metge en introduir-los a Espanya va ser el doctor Cèsar Comas, metge de l’Hospital de la Santa Creu. Aleshores de la sala de radiografies en deien “Gabinet fotogràfic”. A l’Hospital de Sant Pau, estava situat a sobre del quiròfan principal, al costat del laboratori.
El laboratori, la fragmentació del pacient
L’anàlisi de fluids i teixits humans va aportar als metges una informació molt valuosa per poder fer els diagnòstics. El lloc on s’analitzaven aquestes proves era el laboratori que, a partir de la dècada dels anys 20, va passar a ser un lloc central de la vida hospitalària. El tractament d’aquestes dades objectives, obtingudes a partir de l’observació i l’anàlisi, va obrir el camí cap a la medicina moderna
Sala d’operacions: de les intervencions exploratòries a les finalistes
Gràcies als avenços científics aconseguits als laboratoris, es va poder suprimir el dolor amb l’anestèsia i reduir el risc d’infecció i hemorràgia mitjançant noves tècniques i instrumental mèdic. Les operacions, a partir d’aquell moment, van començar a ser un èxit i van tenir un altre caràcter: van passar a ser exploratòries, per conèixer l’estat del cos, a ser finalistes, és a dir, curar.
Precisament, quan entris al Pavelló de Sant Rafael veuràs la reproducció d’una fotografia en blanc i negre, dels anys 30, en què apareixen dos cirurgians operant. Són els doctors Manuel Corachan i Josep Trueta, mestre i deixeble.
Corachán, metge de la Santa Creu des del 1905, va gaudir d’un gran prestigi professional per la seva contribució al desenvolupament de la cirurgia general i digestiva a Catalunya. També es va dedicar a la traumatologia, especialitat de la que va ser professor de reconeguts facultatius com el mateix Trueta. El 1963 va ser nomenat, conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat, càrrec que va deixar poc després de començada la Guerra Civil.
Per la seva banda, Trueta va desenvolupar, als anys trenta, una nova tècnica per tractar les ferides de guerra a les extremitats, la cura antisèptica. Gràcies a aquesta descoberta es van salvar milers de vides durant la Guerra Civil espanyola. Després de la contesa, el doctor Trueta, com tants altres facultatius, va haver de marxar a l’exili.
Sant Pau és modernisme i, també, història. Véns a descobrir-la?