Sant Pau ha tornat a ser centre de debat internacional sobre el canvi climàtic. El passat 17 de febrer, el Recinte Modernista va acollir ‘Climate futures: Financing the Low-carbon Energy Transition’, un acte que ha estat possible gràcies a la iniciativa del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya (CADS) i el Centre d’Informació i Documentació de Barcelona (CIDOB), en col·laboració amb l’Institut per al Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) i la Fundació Privada Hospital de la Sant Creu i Sant Pau (FPHSCSP).
Es tracta de la segona conferència anual ‘Climate futures’, un cicle de debat i anàlisi sobre la governança mundial del canvi climàtic. La trobada va reunir a experts de l’Índia, el Marroc, els Estats Units i Europa amb l’objectiu d’explorar conjuntament estratègies per fomentar una major inversió en infraestructura baixa en carboni en economies emergents i en desenvolupament.
La taula d’experts, moderada per l’investigador en energia i canvi climàtic del CIDOB Luigi Carafa, va vaticinar que la transició cap a un sistema energètic baix en carboni és ja imparable, tot i l’existència d’una bretxa entre la necessitat de finançament – estimat entre 53 i 90 trilions de dòlars americans per a l’any 2035 – i la seva disponibilitat en l’actualitat.
Davant d’aquest repte, el director del Programa Governança de l’IDDRI, Tancrède Voituriez, va celebrar els compromisos assolits a l’Acord de París, tot i la seva fragilitat. També va citar com a obstacle a superar a molts països, la inseguretat jurídica envers el sector de renovables i la manca de projectes d’energia neta capaços d’atreure l’interès dels bancs. En relació amb aquest últim punt, va advocar per un augment del diàleg per definir amb major precisió les necessitats locals susceptibles de ser finançades.
Tot i lamentar la lentitud amb què es mobilitza el capital necessari per promoure aquesta important empresa, Irene Monasterolo, associada post-doctoral de la Universitat de Boston, va senyalar instruments financers com els bons verds com una eina per accelerar el ritme de finançament, sempre i quan s’estableixin marcs polítics que impulsin el desenvolupament del mercat i es millorin els sistemes de certificació.
Pel que fa la implicació dels grans fons d’inversió, el director de Climate Policy Initiative India, Gireesh Shrimali, va citar dues barreres significatives. D’una banda, existeix el perill de la devaluació de la moneda a molts indrets. En aquest sentit, la inversió de capital públic pot servir de palanca per estimular el finançament privat. De l’altra, la manca de confiança envers les empreses públiques distribuïdores fa necessari pensar en mecanismes financers que puguin garantir la seguretat del pagament.
També es va posar la mirada sobre el model implantat al Marroc, on la generació d’electricitat es subcontractada i finançada en un 80% pels bancs de desenvolupament, mentre que el 20% restant prové de capital privat. Segons la directora de Finances de l’Agència Marroquina d’Energia Solar (MASEN), Nisrine Elkortbi, s’ha creat un clúster al Marroc per impulsar innovació en el sector i nous models de negoci, amb la participació d’entitats públiques i privades.
Dan Lewis, director del Programa de Ciutats Resilients d’ONU Habitat, va tancar el programa amb una reflexió sobre la urgència de prendre accions per reduir el patiment de les persones afectades pel canvi climàtic. Des del seu punt de vista, els grans acords presos pels estats membres de les Nacions Unides durant els dos últims anys, com ara els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la Nova Agenda Urbana, són un punt de referència juntament amb l’Acord de París sobre Canvi Climàtic, i cal tenir en compte la gran importància de les ciutats en estratègies estatals per acomplir els seus compromisos internacionals.
El punt final de l’esdeveniment va ser la inauguració de l’exposició ‘Cap on anem?’ del fotoperiodista Kadir van Lohuizen, que capta el drama humà i la complexitat de la situació de les persones que perden les seves terres i fonts d’ingressos com a resultat de l’augment del nivell del mar i l’erosió costanera. Es podrà visitar al Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona fins al 17 de març de 2017.