Un nou informe de l’Oficina de l’OMS a Barcelona per al finançament dels sistemes sanitaris, establerta al Recinte Modernista, conclou que la població d’Espanya té menys probabilitats de patir dificultats financeres pels costos sanitaris que els habitats de la majoria de països europeus.
Tot i el deteriorament de la situació durant i després de la crisi financera del 2008, només una petita part de les llars experimenta dificultats financeres en utilitzar els serveis sanitaris a Espanya. Això, segons l’informe, té a veure amb el disseny protector de la cobertura sanitària del Sistema Nacional de Salut (SNS).
“L’assistència sanitària és un dret fonamental i mai no hauria de donar lloc a dificultats financeres. Em plau veure que Espanya està liderant el camí a Europa. Aquests són resultats positius i encoratjadors que demostren que la limitació de l’ús de copagaments i mesures pràctiques com la reducció dels copagaments dels medicaments receptats per a malalties cròniques, l’exempció dels copagaments a grups desafavorits i la introducció de topalls als copagaments basats en els ingressos, contribueixen en gran mesura a protegir les llars espanyoles de les dificultats financeres”, ha declarat el Dr. Hans Henri P. Kluge, director regional de l’OMS per a Europa.
L’informe ha estat elaborat per un grup d’experts espanyols de diverses afiliacions, entre les quals hi ha l’IACS – Institut Aragonès de Ciències de la Salut.
Què protegeix les llars de les dificultats financeres a Espanya?
La crisi financera a Espanya va tenir un efecte significatiu sobre les dificultats financeres relacionades amb els pagaments directes, segons l’estudi. Entre el 2008 i el 2014, la despesa sanitària catastròfica (pagaments directes elevats en relació amb la capacitat d’una llar per assumi el cost de l’atenció sanitària) va augmentar. La incidència de la despesa sanitària catastròfica va començar a baixar el 2016, però continua estant per sobre dels nivells anteriors a la crisi.
L’informe de l’OMS ha constatat que diferents aspectes de les polítiques de cobertura de l’SNS són els que més protegeixen les persones de les dificultats financeres. En primer lloc, la cobertura poblacional de l’SNS es basa en la residència. A més, el paquet de prestacions de l’SNS cobreix una gamma relativament àmplia de serveis sanitaris, amb poca variació regional en les prestacions i una distribució uniforme dels centres sanitaris a tot el país. D’altra banda, molts serveis sanitaris són gratuïts al punt d’ús: no hi ha copagaments per a les consultes, les proves diagnòstiques o la atenció hospitalària, etc. I quan s’apliquen copagaments, hi ha moltes mesures de protecció, com copagaments reduïts i un límit de 4,24 euros per medicament per a la majoria dels medicaments receptats per a malalties cròniques. També cal tenir en compte les exempcions dels copagaments per a grups de persones desafavorides, que s’han ampliat des del 2020; i l’existència d0un topall als copagaments basat en els ingressos per als medicaments receptats per a la majoria dels pensionistes.
Deficiències existents i recomanacions de l’OMS
Tot i les fortaleses de la política de cobertura de l’SNS, el nou informe constata que hi ha importants deficiències en la cobertura. La cobertura del SNS en matèria datenció dental i òptica és limitada. Això comporta dificultats financeres per a algunes persones i explica el nivell relativament alt de necessitats insatisfetes datenció dental a Espanya. Els temps despera per a les consultes datenció secundària i les intervencions quirúrgiques són un altre repte persistent i creixent.
“Encara hi ha marge de millora”, assenyalen els autors. Per millorar l’accés i la protecció financera caldria ampliar la cobertura de l’SNS en matèria d’atenció dental i òptica, estendre els límits dels copagaments a les persones en edat de treballar, renovar els esforços per reduir els temps d’espera i prendre mesures per mitigar les barreres administratives d’accés per als immigrants en situació no regularitzada i els sol·licitants d’asil.”