Com han de ser els nuclis urbans per protegir la salut dels habitants? El passat 20 d’octubre va tenir lloc la segona trobada dels “Diàlegs de Sant Pau: salut i societat”. Celebrada en el marc de l’Octubre Urbà d’ONU-HABITAT, la conversa va reunir a diferents veus expertes de la medicina, la recerca i la planificació del territori per compartir coneixement i propostes en relació amb la salut a l’entorn urbà.
L’impacte de la planificació urbana en la salut de les persones, i l’afavoriment de nous models de ciutat van ser algunes de les qüestions que van tractar-se a la sessió, moderada per Rosa Suriñach, coordinadora d’Aliances, Incidència Política i Divulgació d’ONU-HABITAT. Hi van participar Alfons Torrego, cap clínic del Servei de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Lorena Perona, arquitecta del Servei d’Urbanisme de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, i Mark Nieuwenhuijsen, Director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal.
El debat va començar amb una reflexió sobre l’impacte dels alts nivells de contaminació de l’aire sobre la salut de la població, una situació que afecta a moltes ciutats europees que no compleixen amb els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Fent referència a estudis científics, Mark Nieuwenhuijsen va afirmar que a Barcelona moren cada any més de 1.000 persones per causes relacionades amb la contaminació de l’aire. “Altres 600 habitants moren per motius derivats del soroll, i altres 300 ho fan per condicions atribuïbles a la mancança d’espais verds”, va apuntar. Des de l’àmbit de l’assistència mèdica, Alfons Torrego va confirmar que s’ha detectat un augment progressiu en la incidència de malalties respiratòries com l’asma i el bronquitis crònic. “Un de cada cinc casos de càncer de pulmó es produeix en persones no fumadores”, va sentenciar. També va puntualitzar que els nens que viuen a prop de zones amb molta densitat de tràfic tenen més probabilitats de desenvolupar asma, entre altres problemàtiques.
“Són dades preocupants, i per això les administracions públiques treballen des fa temps per integrar el criteri de la salut com a element innegociable en la planificació urbana”, segons va explicar l’arquitecta Lorena Perona. La urgència d’aquest canvi es va posar de manifest de forma molt clara durant les primeres setmanes de relaxament de les restriccions de mobilitat que havien estat decretades a conseqüència de la pandèmia. En aquest període, “es va descobrir que hi havia zones urbanes que no podien assumir el volum de persones permeses a l’exterior mantenint les distàncies de seguretat”, va narrar. Per això, va ser necessari realitzar una nova forma de urbanisme més tàctic per implantar intervencions senzilles, de baix cost i en temps record. En aquest sentit, quan es promou la salut en la planificació, també es creen condicions que afavoreixen l’equitat.
Afortunadament, ja existeixen precedents d’actuacions que transformen les ciutats per afavorir la salut i el benestar de les persones. Mark Nieuwenhuijsen va fer referència als nous models urbans que comencen a invertir les prioritats en la planificació, deixant d’afavorir els vehicles motoritzats per sobre d’altres formes de mobilitat o altres usos de l’espai. “És el cas d’iniciatives com les superilles de Barcelona, l’anomenada ‘ciutat de 15 minuts’ de París, i les experiències d’altres ciutats europees que, fins i tot, han eliminat la circulació de cotxes a zones concretes”, va enumerar. “Amb aquestes estratègies, s’aconsegueix reduir la contaminació de l’aire, el soroll i alhora afavorir l’activitat física dels residents”, va afegir. Els beneficis de l’ús d’espais verds també es van constatar en un estudi de pacients amb asma a Londres, segons va explicar Alfons Torrego.
Malgrat això, els canvis en el disseny o l’ús de l’espai no estan lliures de controvèrsia. Per això, segons Lorena Perona, és aconsellable avaluar les necessitats de la població abans de fer qualsevol intervenció, i crear espais de participació en les accions de planificació urbanística. Tots tres ponents també van estar d’acord en un punt clau: canviar el model de ciutat no és fàcil, i portar a terme iniciatives com treure el cotxe dels centres urbans i altres zones sensibles han d’anar acompanyades de millores significatives en el transport públic i solucions viables per a persones que entren i surten de les ciutats de forma habitual.
Com a reflexió final, es va subratllar la importància de formar a professionals de diferents àmbits sobre aquestes consideracions i afavorir espais de trobada i reflexió com aquest diàleg.
La salut digital és una eina que afavoreix l’equitat?
El cicle de converses finalitza el proper dia 10 de novembre amb una trobada en què intervindran tres experts de l’OMS, el Barcelona Health Hub i l’Hospital de Sant Pau per donar resposta a alguns dels aspectes clau de la implementació de la salut digital a les nostres vides. Podreu seguir-la presencialment previ registre o per streaming, de manera totalment gratuïta.
“Diàlegs de Sant Pau: salut i societat” compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i El Periódico de Catalunya.