Les eines i tecnologies digitals aplicades a la sanitat serveixen per millorar, realment, la salut de les persones i el funcionament dels sistemes sanitaris? Quins factors contribueixen a l’assoliment de bons resultats i l’equitat en l’accés als serveis? Aquestes i altres qüestions van centrar el tercer i últim debat del cicle “Diàlegs de Sant Pau: salut i societat,” celebrat al Recinte Modernista el passat dia 10 de novembre.
En aquesta sessió, moderada per Carme Carrion, sots directora de recerca dels Estudis de Salut de la Universitat Oberta de Catalunya, tres experts en emprenedoria digital, cooperació i assistència mèdica i gestió sanitària van oferir experiències i perspectives contrastades sobre el significat de la salut digital i el seu paper en la societat. Els participants a la trobada van ser Manel Balcells, president del patronat de la Fundació de Gestió Sanitària l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Antoni Dedeu, Senior Expert del Centre Europeu de l’Organització Mundial de la Salut per a l’Atenció Primària de Salut, i Cristian Pascual, President del Barcelona Health Hub.
Tot i la convergència d’opinions respecte a la possibilitat de millorar l’experiència de professionals i usuaris dels serveis sanitaris, els tres experts van posar èmfasi en diferents aspectes per definir la salut digital. Segons Manel Balcells, les eines i innovacions digitals només seran inútils si hi ha un model assistencial definit que guiï la seva integració al sistema públic de salut. També va afirmar que aquestes tecnologies han “d’ajudar-nos a fer assequible, equitativa i millor la sanitat, i per tant, la salut de les persones”. Antoni Dedeu, per la seva banda, va afirmar que “la salut digital va molt més enllà del concepte d’eSalut (traducció del terme anglès eHealth), perquè engloba l’usuari final.” Va coincidir en la importància de tenir un bon model assistencial, i va afegir que l’aplicació d’aquestes eines ha d’estar arrelada en el context de cada país i orientada per una estratègia integral i transversal de salut. Finalment, Cristian Pascual va posar la mirada en el poder transformador de les solucions digitals. “Ja no parlarem de salut digital, sinó simplement de salut perquè l’adjectiu digital serà un element habitual en el maneig de la salut”, va explicar”
Sobre el repte de garantir un accés equitatiu a la salut digital, els tres participants van coincidir en què l’impacte d’aquestes noves solucions depèn molt el grau d’ús que se’n fa. A això cal afegir altres factors externs als sistemes sanitaris, com ara l’urbanisme, la pobresa, la qualitat i l’accés a internet, entre d’altres. Tot i alertar que un mal ús de la salut digital donaria resultats negatius, Cristian Pascual va sostenir que la sanitat s’afronta a obstacles gegantins, i les eines tecnològiques poden ajudar a superar-los, gràcies a la seva escalabilitat, entre altres característiques. Per la seva banda, Antoni Dedeu va afirmar que garantir l’accés a aquestes eines és una responsabilitat política, i que cal tenir en compte l’objectiu i l’usuari final a l’hora d’innovar, incorporant una mirada inclusiva en el procés de disseny d’aquestes aplicacions. Des del punt de vista de Manel Balcells, cal definir els reptes futurs del sistema de salut i donar-hi resposta amb un conjunt variat de solucions, entre les quals es troben les tecnologies digitals.
El grup d’experts va advocar per major formació i recerca en l’àmbit de la salut digital. Segons Cristian Pascual, tot i l’enorme dedicació d’hores dels professionals i la seva preparació acadèmica hi ha mancances de formació, especialment sobre les tendències de futur al sector sanitari. Pascual va insistir en la necessitat de validar les solucions tecnològiques en les diferents etapes de la pràctica assistencial, una tasca que realitza, va exemplificar, el Barcelona Health Hub amb la col·laboració de l’Hospital de Sant Pau i altres entitats. Antoni Dedeu va coincidir en la importància de generar evidències a través de la recerca, i alhora investigar més sobre el desenvolupament de solucions tecnològiques. La formació de postgrau, va apuntar, ofereix una oportunitat per dotar el professionals sanitaris de coneixements digitals adequats al context actual de la sanitat. Per part seva, Manel Balcells va indicar que caldria introduir en la carrera de medicina competències de futur com ara l’anglès, capacitats d’emprenedoria i medicina comunitària, i incorporar més coneixements pràctics de l’assistència. Pel que fa a la recerca, novament va subratllar la identificació dels reptes en la sanitat com la millor manera d’enfocar les investigacions.
Abans de concloure el debat, els participants van oferir una sèrie de recomanacions. Posant l’accent en la complexitat del sistema públic a Catalunya, Manel Balcells va suggerir una aproximació transversal i participativa per part dels professionals per incorporar innovacions a la sanitat pública. Fent referència al treball del Consell Assessor de Salut sobre models d’assistència, va subratllar la importància de tenir en compte les característiques del sistema català, així com les expectatives i demandes de la ciutadania. En la mateixa línia, Antoni Dedeu va proposar l’elaboració d’un full de ruta digital que serveixi per avançar en una estratègia nacional de salut. També va posar èmfasi en la necessitat de definir un model de governança i aplicar estàndards d’interconnectivitat i interoperabilitat per a la circulació de la informació. Tot reconeixent la complexitat i la dimensió del repte, Cristian Pascual, va fer una crida a l’acció: “Cal ser valents i decidits, però sobretot, cal començar.”
Referències:
WHO Global Strategy on Digital Health 2020 – 2025
OMS Estrategia global sobre la salud digital 2020 – 2025
El cicle “Diàlegs de Sant Pau: salut i societat” compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i El Periódico de Catalunya.